Arquitecta titulada per l’Istituto Universitario di Architettura di Venecia (IUAV). Va completar els seus estudis a Nova York i al 1989 es va instal·lar a Barcelona, on resideix. Directora de l’estudi Miralles Tagliabue EMBT, que va fundar al costat d’Enric Miralles al 1991.

L’any 2004 va obtenir el doctorat honoris causa de la Facultat d’Arts i Ciències Socials de la Napier University (Edimburg, Escòcia). En l’actualitat compatibilitza la seva tasca professional amb la docència en nombroses escoles internacionals i universitats, ha estat professora convidada a la Columbia University (2010) i la GSD Harvard University (2011). Des del seu estudi ha dissenyat projectes a Xina, Alemanya, Anglaterra i Holanda, entre molts altres països. Entre les seves obres destacades es troben el Pavelló d’Espanya per l’Exposició de Xangai (2010), el mercat i el barri de Santa Caterina a Barcelona (1997-2005), el Parlament d’Escòcia (1999-2004), la Torre de Gas Natural a Barcelona (1999-2006), l’Aulari de la Universitat de Vigo (1999-2004), el Parc Diagonal Mar a Barcelona (1995-2002), actualment l’estudi treballa en el Port de HafenCity (Hamburg) i el New Campus of Fudan University School of Management de Shanghái. Les seves obres han rebut nombrosos premis; tals com l’esment honorífic vitalici que suposen els International Fellowship, atorgats pel Royal Institute of British Architects (RIBA) en la seva edició de 2010.

El seu estudi té també té una oficina a Xangai des de 2009.

Catherine L’Ecuyer és canadenca, viu actualment a Barcelona i té 4 fills.

Va estudiar dret a Canadà, és Màster de l’IESE i té un Màster de Recerca. Ha treballat com a advocat a Mont-real (1997-2002) i en consultoria d’empreses a Espanya (2002-2013). El 2006, comença a investigar en l’àmbit de l’educació, funda el projecte “ApegoAsombro”, el bloc rep actualment unes 28,000 visites al mes. És autora d’Educar en la Sorpresa (Plataforma, 2012).

L’Enric Duran i Giralt va treure el cap al món un 23 d’abril del 1976 a les 12:30 del  migdia a Vilanova i la Geltrú.

La seva implicació en moviments socials ha estat sempre important fins al punt que l’any 2008 va ser conegut per l’expropiació de 492.000€ a 39 entitats financeres per destinar-los a iniciatives de canvi social. En l’actualitat se’l coneix per haver impulsat la Cooperativa Integral Catalana que ha esdevingut en menys de tres anys un exemple viu de construcció d’una altra societat, aglutinant a milers de persones i centenars de projectes cooperatius. En l’actual context, on tot sembla tràgic i altres pràctiques busquen dibuixar altres vies, l’Enric anima a continuar fent el llarg camí cap a l’autogestió de les nostres vides.

Jaume Barberà (Mollet del Vallès, 1955) és un directiu i presentador de televisió català.

Destaca especialment en la seva feina de presentador de televisió al capdavant de Singulars, un programa d’entrevistes a personalitats rellevants del panorama social, polític i cultural del moment.

L’any 2012 publicà Singulars. Escoltar per aprendre, un llibre que recollia les entrevistes més destacades del programa que presenta al canal 33 de Televisió de Catalunya.

Joan Soler, Manresa 1971, Agrònom i enòleg. Idealista i activista. Busca en l’agricultura i els vins l’expressió del fer en la pròpia vida. Comunicador de la relació entre la terra, els sentits i la bellesa.

Xavier Melloni i Ribas (Barcelona, 1962). Jesuïta. Doctor en Teologia i Llicenciat en Antropologia Cultural. Membre de Cristianisme i Justícia, i  professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat.

Ha realitzat diverses estades a l’Índia i està especialitzat en mística comparada, diàleg interreligiós i en les diverses manifestacions de l’experiència de Déu. Va ser membre del consell Assessor del Parlament de les Religions del Món (Barcelona 2004) i actualment és membre del Consell Assessor per la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya. Viu i col·labora en el Centre Espiritual “La Cova de Sant Ignasi”, a Manresa. És membre del consell editorial de  Dialogal (revista especialitzada en diàleg interreligiós), de Manresa (revista d’espiritualitat ignasiana) i de la col·lecció textos sagrats i clàssics de l’Editorial Fragmenta. És autor de diverses publicacions, com ara: Los caminos del corazón. Una aproximación a la Filocalia (Sal Terrae 1995); Els cecs i l´elefant. El diàleg interreligiós (Quaderns de Cristianisme i Justícia, 97,  1999); La mistagogía de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio (Mensajero-Sal Terrae 2001); L´Ú en la multiplicitat. Aproximació a la diversitat i unitat de les religions (Ed. Mediterrània, 2003); Relaciones humanas y relaciones con Dios. El yo y el tú trascendidos (San Pablo, Madrid 2006); Escletxes de Realitat. Religions i revelació (Fragmenta 2007); El no-lugar del Encuentro Interreligioso (editor), Actas del Congreso organizado por  el Centro Internacional de Estudios Místicos (CIEM, Ávila, Octubre 2007), Trotta, Madrid 2008; El Desig Essencial, Fragmenta, Barcelona 2009; Las voces de la mística I i II, Herder, Barcelona 2009 i 2012; El Crist interior, Herder, Barcelona 2010; Vers un temps de síntesis, Fragmenta, Barcelona 2011.

Santi Errando Mariscal, València 1957. Realitza estudis fins a batxillerat superior i comença estudis de Geografia i Història a la Facultat de Filosofia i Lletres de València. Funda la companyia Trànsit de Modes el 1977 dedicada a la moda.

Presenten les seves col·leccions en Gaudí, Passarel·la Cibeles, Milà i Dusseldorf. Desenvolupen col·leccions per a dona, home i Trafikito per a nens. És el responsable comercial i de producte. Tanquen la companyia el 1992. Entra com a director general d’Estudi Mariscal el 1993, empresa fundada el 1988 dedicada al disseny en general. Actualment treballa en disseny gràfic, disseny industrial, arquitectura i interiorisme, intervencions urbanes i paisatgisme, interactius i audiovisual.

Favio Chávez. 37 anys, oriünd de la Ciutat de Carapeguá, Paraguai. Llicenciat en Enginyeria en Ecologia Humana, i en Filosofia. Estudis de música desenvolupats a l’Institut Municipal d’Art de Assumpció i de Direcció Orquestral amb Miguel Ángel Gilardi, Lleó Burke, Luis Szarán, entre d’altres. Ha assistit a cursos i seminaris de gestió i administració d’Orquestres juvenils, en les ciutats de Buenos Aires, Argentina i Montevideo, Uruguai.

El 2001 amb el suport del CIRD, desenvolupa la seva tesi gràcies a un projecte pilot de classificació de residus sòlids domiciliaris en origen i reciclatge en disposició final, a Carapeguá. Del 2006 al 2007 va treballar per al BID al Projecte Procicla, dins de l’Abocador Cateura d’Asunción, com a tècnic i responsable d’educació formal, interactuant amb les diverses associacions de “gancheros” d’aquest abocador. Des del 2007 Va començar a ensenyar música als fills dels “gancheros”  convertint-se en el primer professor de música a l’Abocador Cateura, d’Asunción. L’any 2008, crea l’Orquestra d’Instruments Reciclats de la qual es constitueix en director fins avui. Des de l’any 2008 fins l’octubre del 2011 s’ha exercit com a Coordinador Acadèmic del Projecte Sons de la Terra. És fundador de l’Orquestra de Cambra de Carapeguá, de l’Orquestra de Cambra de la Universitat Catòlica de Carapeguá de les quals segueix sent el seu director, i l’Orquestra del 9 º Departament de Paraguarí.

L’any 2009 rep el Premi a l’Art, “Tomas Moro”, de la Universitat Catòlica d’Asunción, com a Director de l’Orquestra d’Instruments Reciclats. A partir del 2008 ha realitzat, com a director de l’Orquestra d’Instruments Reciclats, diverses gires per països d’Europa, Amèrica del Sud i Amèrica Central.

El 2012 ha conforma i dirigeix l’Orquestra de Reciclats, integrada per nens de l’abocador Cateura, en concerts realitzats a Rio de Janeiro, com a part de la Cimera Rio +20, Ciutat de Panamà, Panamà i Bogotà, Colòmbia. Actualment es troba desenvolupant un sistema pedagògic per a la utilització d’instruments reciclats com a estratègia per a l’educació musical i ambiental de nens en estat de vulnerabilitat, en comunitats d’escassos recursos. Aquest programa ha cridat l’atenció de persones institucions i organismes vinculats a l’art, el medi ambient, la tasca social i els mitjans de comunicació de tot el món.

Actualment es troba en ple rodatge un documental sobre l’Orquestra d’Instruments Reciclats de Cateura denominat “Landfill Harmonic”, que serà estrenat el 2014 als EUA. Prestigiosos mitjans de comunicació de tot el món com Al Jazeera de Qatar, DW d’Alemanya, la BBC de Londres, CCN i la NBC dels EUA, Globus News del Brasil, la National Geographic o la Discovery, entre altres, s’han fet ressò de aquest programa d’ensenyament musical amb instruments musicals construïts a partir de material reciclat. A partir abril del 2013 una part dels instruments reciclats que han estat utilitzats dins d’aquest programa seran exposats al Museu d’Instruments Musicals de Phoenix, Arizona, USA.

Jordi Vilaseca i Brugueras neix l’any 1967. Fill de la Dolors i el Josep , és el germà petit de l’Ep la Rosa i la Montserrat. Es casa amb la Sandra Buxadé Megolla fa 15 anys i són pares del Marc i del Roger, de 11 i 9 anys.

Seguint la passió del seu pare i la vocació de les germanes estudia magisteri a l’Escola Universitària Blanquerna. Després de fer el servei militar es llicencia en ciències de l’educació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ja com a mestre i pedagog es forma a ESADE amb un Programa de Direcció General per liderar el projecte familiar fundat pel seu pare l’any 1960. És Màster de Pedagogia Sistèmica per l’Institut Gestalt i la Universitat Cudec de Mèxic i actualment i com a director pedagògic de la Fundació Joviat, lidera un equip humà de 230 persones al servei de 2000 famílies, entre formació reglada, contínua i ocupacional.

Dins del grup Joviat participa activament en la creació de diversos projectes com ‘Gastronomia Portàtil’ , empresa de restauració , ‘Joviobres’ , empresa de rehabilitació i manteniment, i l’últim, ‘Univers Joviat’ , Escola de Vida , tot gràcies al suport d’un equip col·laborador i compromès com pocs, que defineix com el millor tresor del projecte. Ha impartit formació a professorat en diferents cursos d’educació emocional i pedagogia sistèmica, i ha participat en diferents Jornades i tallers de Motivació, Lideratge i Creixement personal en d’altres àmbits com la restauració, tant a nivell nacional com internacional.